Un any més, celebro amb en Joan Vilarnau el Dia Mundial de la Poesia:
Potser només ets l’ombra rient i fugitiva d’un desig obstinat a habitar dins la ment, i t’he cenyit entorn amb carn de pensament i amb sang de mes batalles t’he fet encesa i viva.
Amor, potser el suau sospirar que de tu ve a mi, és tan sols la folla ressonança d’aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança, ma pròpia joia el sol que s’hi atura i lluu.