A la vora d'un riu, mare... No. A la vora de dos rius, mare... Si, sembla més a Castelló... La gran història la fan els historiadors, i ens expliquen el que els convé a la seva generació. Eixos no som nosaltres. Nosaltres volem mantenir viva la memòria de les persones que no apareixen en aquesta història i quins eren els seus costums, que són les que poblen la nostra vida i els nostres records, les que ens han fet poble tal com som...
El que em passa és que no aconseguisc caminar pel món tirant coses i canviant-les pel model següent només perquè a algú se li ocorre agregar-li una funció o reduir-lo un poc de grandària. No fa tant, rentàvem els bolquers dels nadons, els penjàvem a la corda junt amb altra robeta, els planxàvem, els doblàvem i els preparàvem per a què els tornaren a utilitzar. I ells, els nostres infants, a penes cresqueren i tingueren els seus propis fills es van encarregar de tirar-ho tot per la borda, incloent els bolque