Anem a la deriva.
No podem negar que a nivell tecnològic, la societat industrial occidental ha avançat fins a nivells que fa uns anys ni imaginàvem. Ens sentim i ens autodefinim com una societat avançada, però si mesurem la nostra societat per com cuidem els dèbils o els desfavorits, o el planeta i els ecosistemes, per com acollim, integrem i aprenem d’altres cultures, per com escoltem l’experiència i saviesa de la gent gran, si ho mesurem per com ens relacionem amb els veïns i les nostres habilitats per cooperar en comptes
Vivim en una societat on a la gent li és més fàcil imaginar l’extinció de l’espècie humana que imaginar que s’acabi el capitalisme o que canviï el sistema i la política torni a ser un afer de tots. Una societat que s’ha centrat a produir, explotar els recursos naturals a un ritme desenfrenat i que ni s’ha parat a pensar a on ens porta això. Una societat on els diners i el lucre marquen el que s’ha de fer i el ritme de les nostres vides. Sembla que hem perdut el nord i el debat de si tenir més, produir més o