L’agrupació de les quatre diputacions provincials catalanes en un organisme coordinador va significar el naixement de la Mancomunitat de Catalunya el 6 d’abril del 1914. L’objectiu oficial era millorar el rendiment dels serveis prestats per les administracions municipals, però la finalitat que es perseguia era la d’estructurar políticament la nació catalana per crear els instruments de progrés econòmic, cultural i social, com estaven fent altres nacions europees, tot i que dins l’entrellat legal de l’Estat
A falta d’altres recursos i, en bona part, gràcies a la situació geoestratègica de Catalunya, la influència del món exterior era molt més important que a la resta de la península, per la qual cosa, les activitats havien de diversificar-se forçosament. Així, el segle xix proporcionà una bonança econòmica que permeté engegar processos culturals autòctons, en sintonia amb els que s’estaven produint arreu d’Europa, en el sentit de reorientar la filosofia política vers a la reestructuració dels estats en funció
L’any 1914 es constitueix finalment la Mancomunitat, però també és la data d’inici de la Primera Guerra Mundial, que tindrà un pes enorme, també sobre els països que no hi van participar directament. Fou en aquest context de destrucció, però, alhora, d’acceleració del coneixement, en què la Mancomunitat de Catalunya establí els fonaments de la renovació cultural i científica, a partir de la influència d’intel·lectuals com Eugeni d’Ors i les seves formulacions noucentistes. Els esdeveniments immediatament po